Eklablog Tous les blogs
Editer l'article Suivre ce blog Administration + Créer mon blog
MENU

Publicité

Dupain

 

Cançons per passar las sasons #tretze

 

 

« L’usina »

 

Paraulas :

 

Son lei quatras oras dau matin, quora me desrevelhi
Tota la nuech, lei mascas son vengudas mi veire
Breçat per lo bruch de l’usina, me siáu endurmit,
Es una chaucha vielha qu’a tornat realitat.

 

Regachi au luenh, la pòdi veire.
Siam ben lo diluns, va pòdi pas creire.
Un còp de mai, va faler bolegar,
Un còp de mai, va faler trimar.

 

Repic :
Se l’a vint ans d’aquò, que se siam desrazigat,
Qu’avem laissat lo país, per jamai li tornar.
Se l’a vint ans d’aquò, qu’avem plantat cavilha,
Es ben per lo trabalh, que comença de mancar.

 

Lei tubeias racan lo fuec de l’infern,
Pintant lo ceu de pòussas de fèrri.
Es bèu, es aquí, lo país de l’emplec,
Es bèu, es aquí, que se mòrra l’emplec.

 

Faudrà pas romegar quora seràs dins son ventre,
Mastegat coma carn, fau que tubeias racan.
Faudrà pas gamberjar, siás aquí per trimar,
Mastegat coma carn, fau que maquina rondina.

 

Repic

 

L’usina s’enraumassa, van la faire crebar
’Ja, mens en mens de monde fan lei tres còps per v’uech
Va sabem fa un moment qu’èra ja decidit
Lei passa-carrieras fins qu’a la prefectura.

 

Lo gasanh s’en vai per d’autrei mòrts de fam
L’a encar de carn que se vendon pas car.
Lo gasanh s’en garça, a chaplat lo país
E l’usina s’en trufa, nos a ben enganat.

 

          «   L’usine »


Il est quatre heures du matin, quand je me réveille

Toute la nuit les sorcières sont venues me voir

Bercé par le bruit de l’usine je me suis endormi

C’est un vieux cauchemar qui est devenu réalité.

 

Je jette un œil au loin, je peux la voir

Nous sommes bien lundi, va je ne peux pas le croire

Une fois de plus, il va falloir se remuer

Une fois de plus il va falloir trimer.

 

Refrain :

S’il y a vingt ans de cela, nous nous sommes déracinés

Nous avons laissé le pays pour ne jamais y retourner

S’il y a vingt ans de cela, nous nous sommes installés

C’est bien pour le travail, qui commence à manquer.

 

Les cheminées vomissent le feu de l’enfer

Peignant le ciel de poussières de fer

C’est beau, c’est ici, le pays de l’emploi

C’est beau, c’est ici, que se meurt l’emploi.

 

Faudra pas ronchonner quand tu seras dans son ventre

Mastiqué comme de la viande, il faut que les cheminées vomissent

Faudra pas gamberger, tu es là pour trimer

Mastiqué comme de la viande, il faut que la machine ronronne. 

 

Refrain

 

L’usine s’enrhume, ils vont la faire crever

Déjà de moins en moins de monde fait les trois-huit

Va nous le savons, ça fait un moment que c’était déjà décidé

Les manifs de rue jusqu’à la préfecture.

 

Le profit s’en va pour d’autres morts de faim

Il y a encore de la viande qui se vend pas cher

Le profit s’en moque, il a défiguré le pays

Et l’usine s’en fout, elle nous a bien trompés.

 

Dupain   Dupain   Dupain

Sam Karpienia                    Pierre-Laurent Bertolino                    Sam de Agostini

 

Dupain : grop en NMCEÒ. Aquela cançon èra sus lor primièr albom (2000). Lo triò compreniá Sam Karpienia (cant, tamborin), Pierre-Laurent Bertolino (sonsaina [vielle à roue] e séquenceur) e Sam de Agostini (percussions).

Sam Karpienia a cantat e jogat dins Gacha Empega (dont ai ja parlat aicí), solet (Extatic Malanconi, 2009) [dos-mila-nòu], dins Forabandit (2 CD, 2012 e 2014) [dos-mila-dotze e dos-mila-catòrze], ambe Pauline Willerval (Basta de trabalhar, 2020) [dos-mila-vint] e dins De la Crau (Temperi, 2022) [dos-mila-vint-e-dos].

Pierlo Bertolino a participat al tresen albom de Spi & la Gaudriole (Le bal des hérétiques, 2010), a jogat dins lo sextet Oneira (2 CD, 2010 e 2012) e en duò ambe lo flaütista breton Gurvant Le Gac (2 CD, 2018 e 2020).

Sam de Agostini, quan jòga pas de percussions o produtz pas los enregistraments d’autrei musicaire·as, pintra de puntillats sus los parets d’Arle.

Localizacion : Sam Karpienia a passat sa joventut al Pòrt de Boc. Totes sos projèctes musicals son ancorats sus la darrièra estepa de l’oèst del continent europèu qu’es la plana de la Crau, al dessús de l’estanh de Bèrra, de las usinas de Fòs de Mar, pas luenh de Marselha, ambe un asuèlh resolgudament mediterranèu.

Discografia :

L’usina (Virgin, 2000)

Camina (Virgin, 2002)

Musica viva (en public, 2003)

Les vivants (Bleu Electric, 2005)

Sòrga (Buda, 2015)

 

Labèl : divèrses

 

Publicité
Retour à l'accueil
Partager cet article
Repost0
Pour être informé des derniers articles, inscrivez vous :
Commenter cet article