Eklablog Tous les blogs
Editer l'article Suivre ce blog Administration + Créer mon blog
MENU

Publicité

Violoneuses

 

Cançons per passar las sasons #dètz-e-sèt

 

 

« Lo mes de mai, lo mes d'abrieu »

 

Paraulas :

 

Lo mes de mai, lo mes d’abrièu / Lo mes de las violetas (bis)

Lo premier boquet que ieu farai / A ma mia ieu lo donarai.

 

Ieu sòi pas filha d’un boquet / Ni mai d’una violeta (bis)

Sòi la filha d’un Romani / Per melhor plaire a mos amis.

 

E la bèla s’en prend d’aqui / S’en va a la ribièira (bis)

Metèt las mans sus sos genolhs / Aqui plorava sas dolors.

 

Ara n’es pas temps de plorar / Novèla maridada (bis)

Ara n’es pas temps de plorar / Cau conneisser davant qu’aimar.

 

Lo sòrt d’esposa es maleirós / Filhas prendètz li garda (bis)

Vos fiasètz pas a n’aquetses garçons / Que n’en son pas que dels amusadors.

 

Vos prometráun les dos mila còps / Que n’aimaráun pas d’autres (bis)

Faráun semblant de vos aimar / E la bèla li pensaráun pas.

 

      « Le mois de mai, le mois d’avril »

 

Le mois de mai, le mois d’avril / Le mois des violettes

Le premier bouquet que je ferai / À ma mie je le donnerai.

 

Je ne suis pas fille d’un bouquet / Pas plus d’une violette

Je suis la fille d’un Romani / Pour mieux plaire à mes amis.

 

Et la belle s’en va de là / S’en va à la rivière

Elle mit les mains sur ses genoux / Là elle pleurait ses douleurs.

 

Maintenant il n’est pas temps de pleurer / Nouvelle mariée

Maintenant il n’est pas temps de pleurer / Il faut connaitre avant d’aimer.

 

Le sort d’épouse est malheureux / Filles prenez-y garde

Ne vous fiez pas à ces garçons / Qui ne sont que des amuseurs.

 

Ils vous promettront deux-mille fois / Qu’ils n’en aimeront pas d’autres

Ils feront semblant de vous aimer / Et la belle ils n’y penseront pas.  

 

Violoneuses

 

Violoneuses : duò de femnas, compausat de Mana Serrano (violon, violon grèu, cant) e Perrine Bourel (violon, violon grèu, cant, pès). Aquela video enregistrada per La Nòvia presenta una version d’una cançon collectada per André Ricros al prèp de Marie-Jeanne Besseyrot. Sus l’albom de 2015, lo tròç comença per una « marcha finlandesa » instrumentala plan dissonanta, abans de s’amatigar lo temps d’aquela cançon plan espurada, e fin finala qualques nòtas de violon totas fòlas sorgisson e s’arrèstan d’un còp. Los sièis tròces son aital, incresiblament bruts, brutals, materials, sensibles, a flor de pèl, a flor de còrdas, s’ausís la fusta dels violons… Un disc unic e perfièch, un miracle que se pòt escotar aicí.

Mana Serrano a jogat dins lo grop Tornamai (1 CD, 2014).

Perrine Bourel a jogat soleta (2 CD, 2016 e 2019), ambe lo collectiu La Nòvia (3 CD, 2019-2020), en duò ambe Jacques Puech (Le soleil ni même la lune, 2021), ambe Mosin Kawa (Terre khushal, 2021) 

Localizacion : Mana Serrano viu dins lo Piemont cevenòl. Perrine Bourel viu dins las montanhas, al país del rigaudon, las Alps del Sud/Dauphiné.

Marie-Jeanne Besseyrot èra una cantaira de Castanhau (La Châtaigneraie) en Cantal.

Discografia :

Violoneuses (La Nòvia, 2015)

 

Labèl : La Nòvia

 

Publicité
Retour à l'accueil
Partager cet article
Repost0
Pour être informé des derniers articles, inscrivez vous :
Commenter cet article